dilluns, 28 de desembre de 2009

Jo, minoria absoluta












Ja fa 13 anys que vaig sentir per primera vegada a Extremoduro. Recordo que estava al cotxe amb tota la família i el meu pare va posar la cançó “So payaso” del disc Agila. Amb 9 anys no tenia suficient gust musical com per saber que estava escoltant un dels millors grups que han hagut mai a l’estat espanyol.

No va ser fins al 2003 que vaig comprar-me el meu primer CD del grup. Per 11 euros vaig comprar els que, en aquell moment, eren els 3 últims discos: “Iros todos a tomar por culo” (1997), “Canciones prohibidas” (1998) i “Yo, minoría absoluta” (2002). Va ser aquest últim el primer que vaig escoltar i encara és el meu disc preferit de tots.

La primera cançó “A fuego” la vaig sentir com 5 vegades seguides, m’encantava, era un so i unes lletres que mai havia escoltat abans. Era brusc i romàntic a la mateixa vegada. Al passar al segon tema del disc, “La vereda de la puerta de atrás”, ja vaig veure que Extremoduro és alguna cosa més que un simple grup de música.

Aquesta experiència que acabo d’explicar és molt representativa de lo sorprenent i brillant que tenen les cançons d’aquest grup. Per això m’agradaria recomanar-vos a tots i a totes que escolteu les seves cançons. Atreviu-vos a descobrir una banda que a mi m’ha canviat la vida.

Musicalment són extraordinaris. Les composicions de les cançons i les lletres són úniques i estan creades i enregistrades tenint molta cura de cada detall. Cada tema, sobretot en els últims discos, està ple de mil i un detalls que fan que les cançons siguin perfectes. Les guitarres sonen molt bé i molt equilibrades amb els altres instruments.

Tinc enllaçats dos vídeos del directe que van fer l’any 2002/2003. Una es diu “Golfa” i és de les més destacades del grup. És una cançó tranquil•la que en la cançó original del disc participa Fito en les veus. La segona és una de les millors cançons que es poden viure en directe. Es diu “Salir” i és de les més reconegudes. En el vídeo la imatge va un pel més adelantada que el so però es veu perfectament l’energia dels seus directes.

Espero que os agradi i que os atreviu a explorar més ja que Extremoduro no té pèrdua. Si necessiteu més informació o una mica d’orientació no dubteu en demanar-me consell.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada