dimarts, 29 de desembre de 2009

Valoració final

Com síntesi final m’agradaria destacar abans que res el fet de que mai abans m’havia plantejat tenir un blog personal on poder expressar les meves opinions. Així, aquest ha estat el meu primer blog i crec que he aconseguit explorar i utilitzar gran part de les possibilitats que ofereix.

En general no he tingut cap tipus de problema per a fer les diferents activitats que s’han demanat. M’ha resultat senzill d’utilitzar el blog i valoro positivament el meu resultat. Cal dir que en un principi no entenia el significat d’obrir un bloc personal per a compartir el nostre coneixements. Ara veig que els mestres s’han de poder comunicar i tenim a l’abast una eina com internet que ens facilita posar-nos en contacte. El blog personal té moltes funcions diferents i moltes són molt adients per a la feina de mestres.

Personalment he gaudit força de les activitats proposades i tinc intenció de continuar escrivint al blog, crec que és una eina molt interessant per manifestar opinions i un gran medi de comunicació.

Per el que fa a les activitats que hem realitzat jo destacaria 2 en especial. La primera és la de la imatge i com tractar amb ella. Va ser una de les primeres demandes de l’assignatura i jo mai havia utilitzat cap programa que tractés les imatges. Vaig demanar ajuda a una amiga que estudia disseny i em va ensenyar moltes opcions diferents per a fer a una imatge. Vaig aprendre molt amb l’activitat i estic molt content del resultat.

La segona activitat que vull destacar és la crítica i valoració d’un anunci. És una activitat que m’he sorprès de la quantitat d’informació que té un simple spot de televisió. M’ha semblat mol interessant ja que hem estudiat una forma de comunicar-se que està present cada dia a les nostres vides.

Finalment vull destacar les entrades que he fet fóra de les demandes de la classe. Pocs dies desprès de penjar l’entrada sobre l’agrònom de ferro m’he sorprès de com els meus companys em deien que volien saber més coses. Molta gent ha llegit el meu escrit i m’ha felicitat, he vist que realment el meu blog és un mitjà de comunicació.

Conferència Cibernarium

Per desgràcia no vaig poder assistir a la conferència que van donar José Manuel Tornero i Santiago Tejedor ja que vaig estar de baixa a causa de la grip. Tot i això he investigat sobre el cibernarium i he preguntat als meus companys per tal de saber que van aprendre en aquella conferència.

Primer vaig voler saber què és el cibernarium. Es pot considerar un espai on s’investiga i es treballa per a la millora de les noves tecnologies i el seu avanç. Molta gent forma part d’aquest espai on la participació és sempre benvinguda.

A continuació van explicar el concepte de web 2.0. Tal i com hem comentat a classe, es tracta d’una nova forma de l’ús d’internet on l’influència dels receptors és molt més elevada ja que també actuen com a emissors de la informació. Per tant la web 2.0 té una aportació molt important per a l’educació i l’aprenentatge.

Com a valoració final, crec que m’hagués estat molt útil poder assistir-hi ja que podria sentir com d’útil és per a un mestre els coneixements de les noves tecnologies aplicades als diferents àmbits. Agraeixo també a tots els companys que m’han deixat els seus apunts.

WebQuest

Una WebQuest és una activitat d’aprenentatge on l’eina essencial és internet. He escollit per tractar una webquest molt senzilla que consisteix en entendre la història d’una manera diferent.

L’activitat consisteix en investigar com eren els diferents moments de la història i entendre al màxim cada etapa ja que els nens i nenes tindran que especular sobre “que hagués passat si...”.

Aquesta és una activitat molt bona per a estudiar història ja que quan estem ensenyant que va passar en el passat estem fent d’investigadors en certa manera. Així es vol aconseguir una major pressa en contacte amb la història i motivar als nens a entendre-la d’una forma diferent.

http://www.xtec.cat/~alamagra/webquest/introducci%F31.htm

Una volta diferent

El projecte telemàtic en qüestió és “La volta a Espanya amb les matemàtiques”. El projecte es podria comparar amb una cursa per tot l’estat espanyol on s’han de seguir 10 etapes diferents. Cada etapa consisteix en un recorregut concret i al final del recorregut s’ha de resoldre un exercici de matemàtiques. La resposta s’haurà d’enviar per correu electrònic i si la resposta és correcte es rebran les indicacions corresponents per a la següent etapa.

L’objectiu és aconseguir els millors temps en la realització de tot el recorregut.

Com veiem a la web la inscripció és gratuïta i està preparada per als diferents cicles de primària. També podem veure les fotografies dels participants en els diferents moments de la cursa.

http://www.webquescat.org/volta/cata.htm

dilluns, 28 de desembre de 2009

Jo, minoria absoluta












Ja fa 13 anys que vaig sentir per primera vegada a Extremoduro. Recordo que estava al cotxe amb tota la família i el meu pare va posar la cançó “So payaso” del disc Agila. Amb 9 anys no tenia suficient gust musical com per saber que estava escoltant un dels millors grups que han hagut mai a l’estat espanyol.

No va ser fins al 2003 que vaig comprar-me el meu primer CD del grup. Per 11 euros vaig comprar els que, en aquell moment, eren els 3 últims discos: “Iros todos a tomar por culo” (1997), “Canciones prohibidas” (1998) i “Yo, minoría absoluta” (2002). Va ser aquest últim el primer que vaig escoltar i encara és el meu disc preferit de tots.

La primera cançó “A fuego” la vaig sentir com 5 vegades seguides, m’encantava, era un so i unes lletres que mai havia escoltat abans. Era brusc i romàntic a la mateixa vegada. Al passar al segon tema del disc, “La vereda de la puerta de atrás”, ja vaig veure que Extremoduro és alguna cosa més que un simple grup de música.

Aquesta experiència que acabo d’explicar és molt representativa de lo sorprenent i brillant que tenen les cançons d’aquest grup. Per això m’agradaria recomanar-vos a tots i a totes que escolteu les seves cançons. Atreviu-vos a descobrir una banda que a mi m’ha canviat la vida.

Musicalment són extraordinaris. Les composicions de les cançons i les lletres són úniques i estan creades i enregistrades tenint molta cura de cada detall. Cada tema, sobretot en els últims discos, està ple de mil i un detalls que fan que les cançons siguin perfectes. Les guitarres sonen molt bé i molt equilibrades amb els altres instruments.

Tinc enllaçats dos vídeos del directe que van fer l’any 2002/2003. Una es diu “Golfa” i és de les més destacades del grup. És una cançó tranquil•la que en la cançó original del disc participa Fito en les veus. La segona és una de les millors cançons que es poden viure en directe. Es diu “Salir” i és de les més reconegudes. En el vídeo la imatge va un pel més adelantada que el so però es veu perfectament l’energia dels seus directes.

Espero que os agradi i que os atreviu a explorar més ja que Extremoduro no té pèrdua. Si necessiteu més informació o una mica d’orientació no dubteu en demanar-me consell.



L'aprenentatge amb l'ordinador

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor: JCLic

Un programa senzill d’utilitzar i d’entendre per tal de poder aprendre fàcilment el nom de les diferents eines d’un laboratori. He considerat que l’ordinador fa la funció de tutor ja que només es dedica a indicar els noms corresponents a cada imatge i també fa de corrector.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne: Logo

Logo és un programa on una tortuga segueix les teves instruccions. La dificultat està en que l’animal només respon a unes ordres que pugui entendre facilment i són força limitades. Per tant la persona encarregada de donar ordres ha de ser molt precís en quan les dóna. L’ordinador és un simple alumne de tu, que fas de mestre al donar les indicacions a seguir.

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador: Crayon Phisics

Un programa molt vistós i atractiu per als infants. L’objectiu és marcar el camí a una pilota per tal de que arribi a la marca establerta. El camí, dons, és realitzat per el nen o la nena. Aquest tindrà que reflexionar i pensar amb lògica quines han de ser les traçades que ha de fer. Per tant l’ordinador és un simple simulador d’unes accions purament físiques i matemàtiques.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina: Word

Un dictat simple i corrent amb l’única diferència de que estarà redactat en un ordinador en lloc d’un full. L’ordinador, concretament el programa Word, són simplement les eines per tal de que l’alumne pugui escriure el dictat. Són simplement la fulla i el bolígraf per escriure.

La televisió és una finestra oberta a la realitat

Avui dia pràcticament totes les persones de la nostra societat miren la televisió de forma freqüent cada dia. És un mitjà de comunicació molt fort, i com a tal, ens pot informar del successos que hi ha en tot el món.

D’aquí prové el tòpic que vull comentar: “La televisió és una finestra oberta a la realitat”. Si nosaltres miren un telenotícies corrent per la televisió segurament es compliria el tòpic al 100%, ja que ens informa de notícies del món exterior. Però tot això seria cert si la televisió fos sempre realista i correcte respecte al que realment està succeint al món.

Si prenem com a cert tot el que ens digui la televisió no sabrem si realment ens està dient la veritat. Podem rebre molta informació falsa dels mitjans de comunicacions, o informació confusa. De ser així, hem de vigilar i tenir criteri o opinió per poder identificar la programació “falsa” o poc realista.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Agrònom de ferro


És bastant possible que ja os hagi comentat a alguns que és l’agrònom de ferro. Per els que no, es tracta de la millor festa universitària de tota Catalunya, d’Espanya i segurament d’Europa. M’agradaria explicar-vos de que es tracta per tal de que aquest curs s’apunti el màxim de gent possible.

Té lloc a Lleida, a la facultat d’agrònoms i forestals. Aquesta facultat està a les afores de la ciutat, per tant el fet d’estar més apartada ajuda a que es pugui celebrar una festa molt grossa sense molestar a ningú. Generalment es celebra cap el maig, així que el bon temps sempre acompanya.

Les activitats comencen cap a les 12:00 del migdia. Les primeres activitats acostumen a ser la tractorada i el campionat de botifarra. Totes les activitats tenen el seu premi per a els guanyadors.

Quan s’acosta l’hora de dinar, cada grup d’amics es porta el seu propi dinar i el preparen a la gespa de la facultat. Generalment es prepara paella i tots porten la bombona i el fogonet per poder preparar-la. Mentre es dina es comencen a vendre els cupons per el bingo, que el premi acostumen a ser unes quantes consumicions gratuïtes.

Després de dinar i d’haver reposat comença la festa grossa. Una gimcana amb tot d’activitats diferents és preparada per la promoció d’estudiants que acaben en aquell any. Es formen equips i cada equip acostuma a disfressar-se d’alguna manera. La disfressa a poder ser de baixa qualitat i econòmica ja que no trigarà gaire a quedar feta un nyap.

La última prova de la gimcana és la piscina de fang. És aquesta la part més coneguda i que fa ser el que és de l’agrònom de ferro. Una explana plena de fang que t’arriba fins als genolls es una zona on es forma una batalla campal on no hi ha regles. L’objectiu és que tothom que entri surti marró de la manera que sigui.

Per acabar abans de que es faci fosc i quan ja tens fang fins i tot dins de les orelles, toca anar a la riba del costat on netejar-se, o més aviat, intentar netejar-te del fang. Al sortir es va a un foc que han preparat per tal d’assecar-te ja que l’aigua de la riba està gelant. Un cop sec vas a casa a dutxar-te correctament i a sopar alguna cosa ja que per la nit continua la festa.

Cap a les 23:00 començar a venir la gent ja que es prepara una nit de concerts. L’ambient és immillorable i sempre són un èxit els grups que toquen. La barra queda oberta fins a les primeres hores del matí que comencen a recollir tot el material desprès de celebrar la gran festa universitària.

Aquí deixo el videoclip dels Strombers que van gravar fa un temps a l'Agrònom de ferro.