Després de poc menys de dos mesos de classes ens va arribar l’hora als alumnes de tercer de viure l ‘estada intensiva de pràctiques, corresponent al Pràcticum II. Jo he tingut la sort de ser seleccionat per l’escola CEIP Barrufet, que m’han ensenyat una visió nova per a mi del paper dels mestres a l’educació dels alumnes de primària. Podria explicar moltes coses sobre aquest centre però ara convé centrar-nos en les TIC.
A l’arribar a l’aula d’informàtica no em vaig emportar gaires sorpreses, almenys al principi: una sala més aviat petita (per a 25 alumnes màxim) on l’espai s’havia de distribuir molt bé per a que tots tinguessin lloc. Ara bé, al encendre l’ordinador em vaig emportar una sorpresa molt gratificant: el sistema operatiu era Linkat (distribució de Linux). Aquest és un sistema molt senzill d’utilitzar, tot i que a primer cop d’ull et sentis perdut, però a mesura que l’utilitzes et vas acostumant. Linkat és entregat per la generalitat de forma gratuïta i pensat especialment per els centres educatius.
I el Microsoft Office? Dons també opten per el processador gratuït: Openoffice. Pràcticament igual de fer servir que l’oficial de windows i ofereix més facilitats per a la canalla. Una professora m’ho va explicar molt bé: “Les eines a l’aula d’informàtica també han d’estar en relació a les idees de l’escola”. Aquesta, al ser pública, està patint nombroses retallades. A més els valors del CEIP Barrufet no es caracteritzen per l’exclusivitat i la superioritat d’uns vers els altres, sinó per la igualtat i lliure accés a l’educació i a tots els àmbits socials. Personalment recomano a tots a aprendre a utilitzar tant el Linkat com l’Openoffice ja que estem davant de dos eines gratuïtes i útils per als nostres futurs alumnes.
Si analitzem la situació a les classes és una mica diferent. Totes les aules comptaven amb un ordinador per a tot el grup. Aquest era més utilitzat per els i les mestres que no pas pels alumnes. En qualsevol cas, tenien uns quants ordinadors portàtils per si necessitaven utilitzar ordinadors a l’aula, però tal i com els de l’aula d’informàtica, eren compartits amb la resta del centre i no sempre estaven disponibles.
De pissarres digitals n’hi havia en algunes aules de cicle inicial i a la d’anglès, on vaig veure la seva utilització. Els nens estaven bastant habituats al seu ús i feien les activitats que oferien els llibres d’anglès (format CD). Tot i això, no s’utilitzava al màxim de les seves possibilitats, encara que la mestra cada cop intentava buscar més i més les possibilitats.
Per acabar voldria anomenar el paper que juga la web de l’escola. Hi ha un taller anomenat “editorial” que és el que s’encarrega de les publicacions. Tots els alumnes passen per tots els tallers al llarg del cicle superior. De moment aquests són els encarregats per aquests mesos.
L’escola CEIP Barrufet ha demostrat que posar la informàtica a l’abast dels i les alumnes no és tan car ens podem pensar en un principi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada