dimarts, 4 d’octubre de 2011

Connectivisme


Aquesta paraula és un nou terme que s’ha format a partir de la utilització de les web 2.0 i de les eines que podem aprofitar avui dia d’internet. És una paraula tan nova que ni tan sols la enciclopèdia.cat té formada la definició. En aquesta entrada intentaré explicar al màxim de simple i senzill possible aquest concepte tan jove.

L’ única manera per a poder definir correctament el terme connectivisme és analitzant el document creat per George Siemens, teòric en l’àmbit de l’ensenyament (Learning Technologies Centre, University of Manitoba), on explica la formació d’aquest concepte nou: “El Connectivisme és la integració dels principies explorats per el caos, la red, la complexitat i la auto-organització de les teories”. Es tracta d’un procés d’aprenentatge on l’estudiant s’implica en gran mesura en la seva pròpia formació de coneixements.

Internet ens ofereix una infinitat de possibilitats de coneixements. Però, sovint pensem que només ho pot fer de la forma clàssica, és a dir, com un simple llibre de text. Els recursos que ens ofereix van més enllà, per fi podem ser nosaltres els qui formem el nostre propi coneixement. Aquest és un dels factors més importants en l’educació que, des dels temps moderns, l’escola intenta menysprear i abandonar. Avui dia l’alumne mai és el protagonista en l’aprenentatge, ho és el llibre de text o qualsevol altre font. Sembla que la realitat no existeixi fins que no estigui editada o anunciada per algun mitjà. Estudiem i ens creiem les coses perquè surten als llibres o per la televisió.

La teoria del Connectivisme funciona a partir de connexions entre persones on s’intercanvien de forma lliure i gratuïta tot tipus d’informació. La Viquipèdia de ben segur que és l’exemple més clar d’aquest fenomen, però no és l’únic. Disposem d’altres mitjans per a compartir informació com ara l’skype o blogs personals com ara el meu.

El connectivisme però no elimina la feina del mestre, aquest continua sent un element molt important ja que t’ajuda a organitzar la informació, saber extreure la bona i eliminar la dolenta o controlar les xarxes que es van creant. El mestre és un guia, un controlador, i no pas la persona que dicta els coneixements.

M’agradaria acabar amb un parell de vídeos corresponents a una entrevista a Roger Schank, un especialista en ciències de l’aprenentatge. Aquesta forma part del programa “Redes”, presentat per Eduard Punset. El primer fragment explica com ha de ser l’educació per a que sigui realment eficient i ho explica de forma clara i amb exemples. El segon fragment parla una mica del paper de l’ordinador en tot aquest procés. En qualsevol cas recomano el visionat complert del reportatge ja que tracta molt bé el tema de l’educació i de forma molt entretinguda.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada