Linkat: l’alternativa a Windows

Com va he explicat en la meva anterior entrada, l’escola CEIP Barrufet comptava amb el sistema operatiu de Linkat en lloc de windows en els seus ordinadors. Ara intentaré explicar una mica millor com funciona aquest programa.

Per començar, ja ens podem descarregar la versió 4.0 de forma gratuïta a la pàgina web oficial, cal a dir que es tracta d’un fitxer força gran (2,5 GB aproximadament). Un cop instal·lat el configurem per a que s’inicia a l’arrencar l’ordinador.

Linkat és un sistema operatiu que és divulgat per el departament d’educació de la generalitat i que té com a principal destinatari les escoles, tot i que també poden resultar útils i pràctics per a la resta de ciutadans. El seu funcionament és molt bàsic i intuïtiu, no es diferencia massa del windows. La pantalla principal es mostra com un escriptori on les icones surten automàticament a mesura que anem connectant memòries USB o introduint CDs.

Recomano que si teniu l’oportunitat de provar-lo no ho dubteu ja que a partir de l’experiència pròpia entendreu millor el seu funcionament. Abans d’acabar exposaré les avantatges i desavantatges que considero que cal tenir present.

Avantatges:

• És gratuït, es pot descarregar des de la pròpia web oficial.

• S’actualitza de forma regular i surten moltes eines que ajuden al seu funcionament.

• Els manuals itutorials són senzills i clars i no suposa una dificultat saber fer-lo funcionar.

Desavantatges:

• No és compatible amb la totalitat dels programes que podem utilitzar amb el sistema windows.

• Podem trobar limitacions, les seves possibilitats no són tantes com amb d’altres sistemes.

• Si l’utilitzem a l’escola pot causar confusió als alumnes ja que generalment a casa aprenen a utilitzar el windows.

Estada de pràctiques: CEIP Barrufet.

Després de poc menys de dos mesos de classes ens va arribar l’hora als alumnes de tercer de viure l ‘estada intensiva de pràctiques, corresponent al Pràcticum II. Jo he tingut la sort de ser seleccionat per l’escola CEIP Barrufet, que m’han ensenyat una visió nova per a mi del paper dels mestres a l’educació dels alumnes de primària. Podria explicar moltes coses sobre aquest centre però ara convé centrar-nos en les TIC.

A l’arribar a l’aula d’informàtica no em vaig emportar gaires sorpreses, almenys al principi: una sala més aviat petita (per a 25 alumnes màxim) on l’espai s’havia de distribuir molt bé per a que tots tinguessin lloc. Ara bé, al encendre l’ordinador em vaig emportar una sorpresa molt gratificant: el sistema operatiu era Linkat (distribució de Linux). Aquest és un sistema molt senzill d’utilitzar, tot i que a primer cop d’ull et sentis perdut, però a mesura que l’utilitzes et vas acostumant. Linkat és entregat per la generalitat de forma gratuïta i pensat especialment per els centres educatius.

I el Microsoft Office? Dons també opten per el processador gratuït: Openoffice. Pràcticament igual de fer servir que l’oficial de windows i ofereix més facilitats per a la canalla. Una professora m’ho va explicar molt bé: “Les eines a l’aula d’informàtica també han d’estar en relació a les idees de l’escola”. Aquesta, al ser pública, està patint nombroses retallades. A més els valors del CEIP Barrufet no es caracteritzen per l’exclusivitat i la superioritat d’uns vers els altres, sinó per la igualtat i lliure accés a l’educació i a tots els àmbits socials. Personalment recomano a tots a aprendre a utilitzar tant el Linkat com l’Openoffice ja que estem davant de dos eines gratuïtes i útils per als nostres futurs alumnes.

Si analitzem la situació a les classes és una mica diferent. Totes les aules comptaven amb un ordinador per a tot el grup. Aquest era més utilitzat per els i les mestres que no pas pels alumnes. En qualsevol cas, tenien uns quants ordinadors portàtils per si necessitaven utilitzar ordinadors a l’aula, però tal i com els de l’aula d’informàtica, eren compartits amb la resta del centre i no sempre estaven disponibles.

De pissarres digitals n’hi havia en algunes aules de cicle inicial i a la d’anglès, on vaig veure la seva utilització. Els nens estaven bastant habituats al seu ús i feien les activitats que oferien els llibres d’anglès (format CD). Tot i això, no s’utilitzava al màxim de les seves possibilitats, encara que la mestra cada cop intentava buscar més i més les possibilitats.

Per acabar voldria anomenar el paper que juga la web de l’escola. Hi ha un taller anomenat “editorial” que és el que s’encarrega de les publicacions. Tots els alumnes passen per tots els tallers al llarg del cicle superior. De moment aquests són els encarregats per aquests mesos.

L’escola CEIP Barrufet ha demostrat que posar la informàtica a l’abast dels i les alumnes no és tan car ens podem pensar en un principi.

Twitter

Si parlem de xarxa socials és molt possible que ens vingui al cap la web Facebook, però com sabem no és la única. Twitter és una xarxa que presenta forces diferències en respecte a les altres.

Jo destacaria de Twitter sobre les altres el fet que és una web per expressar-se i no pàs tant per a establir amistats. Amb el teu compte pots publicar missatge amb un màxim de 140 caràcters. A continuació sortiran a la pàgina d’inici de tots aquells usuaris que et segueixin. Aquests poden contestar-te o fer un retwit per a publica també el mateix missatge.

El que més m’ha cridat l’atenció respecte a Facebook és el fet que molts famosos utilitzen el twitter a diari per s expressar-se i per a comunicar-se amb els seus seguidors. Realment crec que ha plantejat un canvi en els mitjans de comunicació i publicitat. Els diaris i noticiaris diversos segueixen de ben a prop els comptes de twitter de la gent popular per a saber quines són les últimes novetats. Com a exemple només cal entrar al twitter de polítics com Rubalcaba o Rajoy que ara mateix fan campanya electoral de forma gratuïta i molt més efectiva gràcies a aquesta eina.

Personalment crec que encara no tinc prou coses a dir als meus pocs seguidors. En qualsevol cas em podeu seguir com o _cinca.

Activitat JCLIC

Ja he creat una mini activitat JClic per ensenyar un parell de possibilitats que ofereix. Com podem veure són activitats més divertides per a l'alumne i que per tant li ajudaran a entendre millor els coneixements.

Activitat

JCLIC

Personalment vaig decidir ampliar els meus estudis sobre les TIC ja que estava molt interessat en les possibilitats que ofereix per a l’educació. JClic és una demostració de que he fet bé triant aquesta assignatura.

Un programa senzill d’utilitzar, de programar i molt útil per a la feina a l’aula, i a nivell més proper, per a les classes particulars. Aquesta eina ens ofereix la possibilitat de crear exercicis que el propi ordinador s’encarrega de corregir, utilitzant l’ordinador com a tutor. Per a poder fer-ho només cal descarregar el programa de manera gratuïta a la web oficial i ja pots començar a crear el teu projecte.

Ofereix moltes possibilitats d’activitats però de moment encara estic provant i investigant. Fins ara només he acabat exercicis d’associació i el resultat ha estat molt positiu per a mi. Mica en mica vaig avançant i espero poder penjar un exercici ben aviat com a mostra del programa.

Connectivisme

Aquesta paraula és un nou terme que s’ha format a partir de la utilització de les web 2.0 i de les eines que podem aprofitar avui dia d’internet. És una paraula tan nova que ni tan sols la enciclopèdia.cat té formada la definició. En aquesta entrada intentaré explicar al màxim de simple i senzill possible aquest concepte tan jove.

L’ única manera per a poder definir correctament el terme connectivisme és analitzant el document creat per George Siemens, teòric en l’àmbit de l’ensenyament (Learning Technologies Centre, University of Manitoba), on explica la formació d’aquest concepte nou: “El Connectivisme és la integració dels principies explorats per el caos, la red, la complexitat i la auto-organització de les teories”. Es tracta d’un procés d’aprenentatge on l’estudiant s’implica en gran mesura en la seva pròpia formació de coneixements.

Internet ens ofereix una infinitat de possibilitats de coneixements. Però, sovint pensem que només ho pot fer de la forma clàssica, és a dir, com un simple llibre de text. Els recursos que ens ofereix van més enllà, per fi podem ser nosaltres els qui formem el nostre propi coneixement. Aquest és un dels factors més importants en l’educació que, des dels temps moderns, l’escola intenta menysprear i abandonar. Avui dia l’alumne mai és el protagonista en l’aprenentatge, ho és el llibre de text o qualsevol altre font. Sembla que la realitat no existeixi fins que no estigui editada o anunciada per algun mitjà. Estudiem i ens creiem les coses perquè surten als llibres o per la televisió.

La teoria del Connectivisme funciona a partir de connexions entre persones on s’intercanvien de forma lliure i gratuïta tot tipus d’informació. La Viquipèdia de ben segur que és l’exemple més clar d’aquest fenomen, però no és l’únic. Disposem d’altres mitjans per a compartir informació com ara l’skype o blogs personals com ara el meu.

El connectivisme però no elimina la feina del mestre, aquest continua sent un element molt important ja que t’ajuda a organitzar la informació, saber extreure la bona i eliminar la dolenta o controlar les xarxes que es van creant. El mestre és un guia, un controlador, i no pas la persona que dicta els coneixements.

M’agradaria acabar amb un parell de vídeos corresponents a una entrevista a Roger Schank, un especialista en ciències de l’aprenentatge. Aquesta forma part del programa “Redes”, presentat per Eduard Punset. El primer fragment explica com ha de ser l’educació per a que sigui realment eficient i ho explica de forma clara i amb exemples. El segon fragment parla una mica del paper de l’ordinador en tot aquest procés. En qualsevol cas recomano el visionat complert del reportatge ja que tracta molt bé el tema de l’educació i de forma molt entretinguda.

Xarxa social per a la 3ª edat

Sovint entro en una web anomenada el mundo today on publiquen notícies falses, creades per ells mateixos. Dons bé, l’altre dia llegia un article sobre una xarxa social pensada per a la gent gran, on les aplicacions i les eines que et proporcionen estan pensats per a aquesta part de la societat: el Faceweak. El vaig trobar divertit i interessant per a nosaltres ja que últimament treballem i parlem molt de noves formes de comunicació, i una burla sempre ajuda.

La sorpresa va venir al comprovar que realment ja existeix una xarxa social amb aquestes característiques. Patientslikeme és una xarxa real on els pacients poden xerrar i compartir experiències amb gent que pateix les mateixes malalties que ells. Sovint la realitat supera la ficció. Increïble les possibilitats de relacionar-se amb gent que ofereix la internet.