L’Adrià va ser la primera persona amb qui vaig xerrar, amb deteniment, de la classe. Aquell dia vaig veure perfectament quin tipus de persona és ell i sabia que seriem bons companys de classe.
És un noi de Tarragona de tota la vida. És el primer any que ve a viure a Barcelona, però l’ànima encara està a la seva ciutat. Se’l veu una persona convençuda i es mostra tal com és. Té 19 anys però amb maduresa d’algú més gran, actua com un adult i és plenament conscient de les seves responsabilitats.
Com a company pot semblar dispers, però ell sempre sap on ha d’estar i que s’ha de fer. T’ajuda si veu que li demanes i sap com ha de ser la cooperació en els treballs en grup. La seva manera de fer em recorda molt a la meva, potser per això hi ha bona relació entre nosaltres. Tots dos som partidaris de l’estudi en grup i ja sabem que per exàmens treballarem en equip.
En el futur, vol ser mestre de música, una de les seves dedicacions a la vida, i l’Adrià sempre dóna la sensació de saber com i on ho ha de fer. És un noi que val la pena de conèixer ja que no és una persona típica que va a universitat, ell va sempre dos passes més endavant que els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada