L’últim mes de classes, en l’assignatura d’UDTIC ens hem centrat en exposar per grups els diferents temes que hem investigat al llarg del semestre. L’objectiu era poder explicar un tema que englobi aspectes de l’educació i aspectes en relació a les noves tecnologies. Per a fer-ho comptàvem amb 40 minuts per a fer una exposició didàctica i informativa.
Crec que tots els membres dels grups s’han implicat en la seva feina, sovint en els treballs en grup algun membre s’aïlla de la feina dels companys, però en aquests cas no ha estat tan visible. Principalment es deu que a classe vam disposar de temps per a tractar-ho i al ser grups de 3 o 4 persones es podia treballar bé i tots els membres podien participar.
Vull valorar molt positivament que al llarg de les presentacions he après molts recursos interessants que no havíem tractat al llarg de l’assignatura. Destacar, per exemple, la web luminosity que ens ajuda a desenvolupar les competències cognitives; o el moodle, un recurs molt útil per el nostre futur fer de mestres.
També destacar que tots hem utilitzat moltes de les possibilitats que ens ofereixen les TIC per a fer les presentacions, i no només utilitzar el power point. S’han fet enquestes, google docs compartits, activitats amb pissarra digital,... moltes presentacions diferents entre elles i amb recursos diferents.
La meva valoració en general és molt positiva, no només per el treball cognitiu fet abans de les exposicions, sinó per les sessions que s’han destinat a la seva presentació. Tenint present que a cada presentació he après nous recursos i nous coneixements en l’educació i les TIC, puc considerar que ha estat molt positiu dedicar aquest temps per a que tothom pogués explicar i ensenyar la seva experiència al voltant d’un tema. Només afegir que quan és un company o una companya qui t’explica el contingut, sovint és més atractiu de rebre i de interioritzar. Bona feina companys!
divendres, 30 de desembre del 2011
Educació i mitjans de comunicació
Fa uns dies vaig escriure una entrada on explicava l’impacte de les TIC a les escoles. Avui continuaré explicant canvis que hi ha a l’educació produïts per les noves tecnologies. En aquest cas m’agradaria comentar l’impacte dels mitjans de comunicació a l’escola.
Fins ara, els mitjans de comunicació no jugaven un paper gaire central en les escoles. Vídeos i articles eren potser els mitjans més utilitzats, però ara per ara, amb les noves tecnologies s’han obert un ventall molt gran de possibilitats. Però la principal diferència no estarà en l’ús que faci el mestre dels mitjans de comunicació, sinó l’ús que farà l’alumne d’aquests. Mai els nens i nenes havien estat tan a prop dels mitjans com estan avui dia. Les facilitats que ens dóna internet i fins i tot la televisió per accedir a la informació i a poder-nos comunicar són altíssimes.
L’escola ha de ser conscient d’aquest canvis i actuar d’alguna manera. Primerament pot educar en l’ús dels mitjans de comunicació, els alumnes accedeixen cada dia a aquests i des de l’escola els hi hem d’ensenyar com poder-ho fer de forma segura i formativa. Aquest aspecte és molt important ja que no reben cap formació al respecte i es tracta d’eines d’ús quotidià i regular. Segonament també es pot utilitzar els mitjans de comunicació per educar, aquesta funció ja més en relació al mestre. Això vol dir que podem extreure el benefici educatiu en els mitjans de comunicació i, entenen que la societat actual l’utilitza sovint, les classes estaran més en relació a les vivències de la nostra societat.
Són dos punts importants però personalment crec que l’escola i els mestres ens hem de centrar més en el primer, en l’educació de l’ús dels mitjans, ja que els alumnes autònomament des de casa utilitzen els mitjans i cal que des de l’escola s’ensenyi i utilitzar-los de forma correcte, sense riscos i amb criteri.
Fins ara, els mitjans de comunicació no jugaven un paper gaire central en les escoles. Vídeos i articles eren potser els mitjans més utilitzats, però ara per ara, amb les noves tecnologies s’han obert un ventall molt gran de possibilitats. Però la principal diferència no estarà en l’ús que faci el mestre dels mitjans de comunicació, sinó l’ús que farà l’alumne d’aquests. Mai els nens i nenes havien estat tan a prop dels mitjans com estan avui dia. Les facilitats que ens dóna internet i fins i tot la televisió per accedir a la informació i a poder-nos comunicar són altíssimes.
L’escola ha de ser conscient d’aquest canvis i actuar d’alguna manera. Primerament pot educar en l’ús dels mitjans de comunicació, els alumnes accedeixen cada dia a aquests i des de l’escola els hi hem d’ensenyar com poder-ho fer de forma segura i formativa. Aquest aspecte és molt important ja que no reben cap formació al respecte i es tracta d’eines d’ús quotidià i regular. Segonament també es pot utilitzar els mitjans de comunicació per educar, aquesta funció ja més en relació al mestre. Això vol dir que podem extreure el benefici educatiu en els mitjans de comunicació i, entenen que la societat actual l’utilitza sovint, les classes estaran més en relació a les vivències de la nostra societat.
Són dos punts importants però personalment crec que l’escola i els mestres ens hem de centrar més en el primer, en l’educació de l’ús dels mitjans, ja que els alumnes autònomament des de casa utilitzen els mitjans i cal que des de l’escola s’ensenyi i utilitzar-los de forma correcte, sense riscos i amb criteri.
Videoclip – White Stripes
L’altra dia vaig tornar a veure un videoclip del grup White Stripes que és realment bo. Aquest grup sempre ha destacat per a fer vídeos amb molt pressupost i molt originals. Poder el més conegut seu és quan fan una animació amb peces de Lego (de la cançó Fell in love with a girl).
Vull compartir aquest videoclip perquè m’ha cridat molt l’atenció com s’utilitza un simple projector. La història representa un home que torna de casa després d’un viatge. Al tornar a casa es troba que tot està destrossat i que la seva parella ja no hi és. De mentre, des del projector, es veuen seqüències del que ha anat passant des de que ell va marxar de casa i es va celebrar una festa, la que fa que tot quedi destrossat.
Una idea molt original i molt ben feta. La conclusió que vull transmetre és que l’ús que fem de les tecnologies és molt important, sovint ens limitem a fer només les funcions bàsiques quan podem anar més enllà. Aquest vídeo demostra com amb un projector podem jugar i fer una presentació tan original. A més, la cançó és molt bona.
Vull compartir aquest videoclip perquè m’ha cridat molt l’atenció com s’utilitza un simple projector. La història representa un home que torna de casa després d’un viatge. Al tornar a casa es troba que tot està destrossat i que la seva parella ja no hi és. De mentre, des del projector, es veuen seqüències del que ha anat passant des de que ell va marxar de casa i es va celebrar una festa, la que fa que tot quedi destrossat.
Una idea molt original i molt ben feta. La conclusió que vull transmetre és que l’ús que fem de les tecnologies és molt important, sovint ens limitem a fer només les funcions bàsiques quan podem anar més enllà. Aquest vídeo demostra com amb un projector podem jugar i fer una presentació tan original. A més, la cançó és molt bona.
dijous, 29 de desembre del 2011
Treball cooperatiu
Un cop finalitzat el treball que he realitzat en grup m’agradaria analitzar quins recursos trobem a la xarxa per a facilitar-nos el treball cooperatiu.
Per a començar un treball cooperatiu jo recomanaria començar creant un google docs compartit entre els membres del grup. Aquest document pot servir bàsicament com a diari de la feina que es porta a terme i com a reflex de les opinions i reflexions de cada membre del grup. El document, no només serveix com a document de text, també se li poden afegir comentaris sobre el text. Aquest punt és molt útil per a poder deixar reflexada la opinió de cada usuari del document sense afectar al text.
A més el google docs és perfecte per a l’elaboració del treball final. En cas de que un grup hagi de realitzar un treball escrit, el més segur és que els temes es reparteixin entre els components i que per separat es realitzin les diferents parts. Amb un document compartit poden escriure tots a la vegada sobre el mateix full de text i així tots poden llegir i corregir el que cada persona va fent. És molt útil per evitar sorpreses sobre maneres de fer i també per a poder portar un control de la feina que es fa.
L’altra eina molt recomanable és l’Skype. Aquest és un programa gratuït, només cal registrar-se, que serveix per a fer trucades a altres usuaris del programa de forma gratuïta i senzilla. És molt útil per a tractar aspectes del treball que calgui una explicació i un debat més flexible i còmode.
Aquestes dues han estat les eines que he utilitzat. Les possibilitats que he exposat són a partir de l’experiència i experimentació pròpia. Si algú de vosaltres ha utilitzat algun altre recurs que vulgui recomanar, agrairia que escrivís un comentari on expliqués la seva experiència.
Per a començar un treball cooperatiu jo recomanaria començar creant un google docs compartit entre els membres del grup. Aquest document pot servir bàsicament com a diari de la feina que es porta a terme i com a reflex de les opinions i reflexions de cada membre del grup. El document, no només serveix com a document de text, també se li poden afegir comentaris sobre el text. Aquest punt és molt útil per a poder deixar reflexada la opinió de cada usuari del document sense afectar al text.
A més el google docs és perfecte per a l’elaboració del treball final. En cas de que un grup hagi de realitzar un treball escrit, el més segur és que els temes es reparteixin entre els components i que per separat es realitzin les diferents parts. Amb un document compartit poden escriure tots a la vegada sobre el mateix full de text i així tots poden llegir i corregir el que cada persona va fent. És molt útil per evitar sorpreses sobre maneres de fer i també per a poder portar un control de la feina que es fa.
L’altra eina molt recomanable és l’Skype. Aquest és un programa gratuït, només cal registrar-se, que serveix per a fer trucades a altres usuaris del programa de forma gratuïta i senzilla. És molt útil per a tractar aspectes del treball que calgui una explicació i un debat més flexible i còmode.
Aquestes dues han estat les eines que he utilitzat. Les possibilitats que he exposat són a partir de l’experiència i experimentació pròpia. Si algú de vosaltres ha utilitzat algun altre recurs que vulgui recomanar, agrairia que escrivís un comentari on expliqués la seva experiència.
dimecres, 28 de desembre del 2011
Impacte de les TIC a les escoles
En aquesta entrada m’agradaria explicar quines són, segons el meu punt de punta, els impactes més importants que pateixen i patiran les escoles amb l’aparició de les TIC.
És evident que aquest impacte serà molt notable ja que les noves tecnologies estan canviant la nostra societat i sobretot està canviant molt la nostra manera d’obtenir coneixement. Fins ara, quan fèiem un treball de recerca, anàvem a la biblioteca a buscar d’entre tants llibres aquell que ens aportés la informació que buscàvem. Avui dia és molt diferent, anem a internet a extreure la millor informació d’entre la molta que hem aconseguit reunir en tan sols 2 minuts.
Així crec que a les escoles l’avaluació que fem sobre un treball de recerca ha de ser molt diferent. Mentre que abans premiàvem que la informació fos correcte o no, actualment hem de premiar la capacitat de sintetitzar la informació i la seva redacció. Si avaluem un escrit de la mateixa manera que fèiem abans, un alumne de 8 anys pot imprimir un fragment de la Viquipèdia que parli sobre física quàntica i així obtenir una bona nota. Per tant, és evident que s’han de canviar els criteris d’avaluació. Ara mateix ens fixarem si el text està escrit per el propi alumne i si ha sigut capaç de triar aquells punts més forts de la gran quantitat de textos que hi ha avui dia a la xarxa.
Aquest és el primer impacte de les TIC a les escoles, han canviat la forma de treballar dels alumnes i per tant també la forma de treballar dels mestres. No podem oblidar aquests efectes i els mestres no podem treballar com si les noves tecnologies no afectessin al funcionament acadèmic de les persones. Les TIC afecten a l’escola encara que no s’utilitzin dins del centre o dins de l’aula.
El segon gran impacte que vull tractar és al paper de l’alumne. Amb l’aparició de les TIC l’alumne pot tenir un rol molt més actiu que anteriorment. Generalment es pensa que amb les noves tecnologies els alumnes s’anul·len i no processen de la mateixa manera, però aquesta és només una conseqüència si es fa un mal ús de les TIC.
L’alumne és més actiu perquè pot ser protagonista de l’ensenyament i pot ser emissor de coneixements, en l’educació més tradicional només era receptor. Les fonts d’informació són inacabables i cada nen i nena té molta informació que ha de seleccionar i classificar. A més, al ser també emissor, pot compartir els coneixements i processos amb altres alumnes i amb altres persones. Aquest fet garanteix que els alumnes facin seus els coneixements i que l’aprenentatge sigui més significatiu i pràctic.
Com a conclusió afegir que hi ha molts impactes produïdes per les TIC en el món de l’educació que no he explicat, només he destacat un parell que afecten a l’escola en general. Cada dia apareixen nous impactes i els futurs mestres no podem aïllar-nos d’aquests, hem de ser conscients d’aquests i actuar conseqüentment.
És evident que aquest impacte serà molt notable ja que les noves tecnologies estan canviant la nostra societat i sobretot està canviant molt la nostra manera d’obtenir coneixement. Fins ara, quan fèiem un treball de recerca, anàvem a la biblioteca a buscar d’entre tants llibres aquell que ens aportés la informació que buscàvem. Avui dia és molt diferent, anem a internet a extreure la millor informació d’entre la molta que hem aconseguit reunir en tan sols 2 minuts.
Així crec que a les escoles l’avaluació que fem sobre un treball de recerca ha de ser molt diferent. Mentre que abans premiàvem que la informació fos correcte o no, actualment hem de premiar la capacitat de sintetitzar la informació i la seva redacció. Si avaluem un escrit de la mateixa manera que fèiem abans, un alumne de 8 anys pot imprimir un fragment de la Viquipèdia que parli sobre física quàntica i així obtenir una bona nota. Per tant, és evident que s’han de canviar els criteris d’avaluació. Ara mateix ens fixarem si el text està escrit per el propi alumne i si ha sigut capaç de triar aquells punts més forts de la gran quantitat de textos que hi ha avui dia a la xarxa.
Aquest és el primer impacte de les TIC a les escoles, han canviat la forma de treballar dels alumnes i per tant també la forma de treballar dels mestres. No podem oblidar aquests efectes i els mestres no podem treballar com si les noves tecnologies no afectessin al funcionament acadèmic de les persones. Les TIC afecten a l’escola encara que no s’utilitzin dins del centre o dins de l’aula.
El segon gran impacte que vull tractar és al paper de l’alumne. Amb l’aparició de les TIC l’alumne pot tenir un rol molt més actiu que anteriorment. Generalment es pensa que amb les noves tecnologies els alumnes s’anul·len i no processen de la mateixa manera, però aquesta és només una conseqüència si es fa un mal ús de les TIC.
L’alumne és més actiu perquè pot ser protagonista de l’ensenyament i pot ser emissor de coneixements, en l’educació més tradicional només era receptor. Les fonts d’informació són inacabables i cada nen i nena té molta informació que ha de seleccionar i classificar. A més, al ser també emissor, pot compartir els coneixements i processos amb altres alumnes i amb altres persones. Aquest fet garanteix que els alumnes facin seus els coneixements i que l’aprenentatge sigui més significatiu i pràctic.
Com a conclusió afegir que hi ha molts impactes produïdes per les TIC en el món de l’educació que no he explicat, només he destacat un parell que afecten a l’escola en general. Cada dia apareixen nous impactes i els futurs mestres no podem aïllar-nos d’aquests, hem de ser conscients d’aquests i actuar conseqüentment.
dimarts, 27 de desembre del 2011
Pla TAC
Des de la Generalitat de Catalunya es lliuren moltes ajudes per tal d’intentar incorporar les noves tecnologies a totes les escoles del territori. Aquestes ajudes no són simplement econòmiques ni materials, sovint consisteix en documents on es dóna informació sobre la gestió de les TIC o també en la creació i distribució via web de programes i eines gratuïtes per a poder fer servir a les escoles.
Una de les fonts d’informació més útils actualment és el “Pla TAC de centre”. En aquest document trobem les principals instruccions i recomanacions que dóna el Departament d’Educació de la Generalitat cap als centres educatius per a preparar un pla on les noves tecnologies estiguin integrades. Aquestes instruccions i recomanacions no són d’obligatori compliment però sí que aporten una pauta molt útil a seguir.
L’objectiu principal del document és ajudar a que els centres integrin les TIC en els seus processos d’ensenyament - aprenentatge i així poder:
- Desplegar amb més facilitat i fidelitat les pautes del currículum i les normatives vigents (LOE) especialment en el que respecta a competències bàsiques.
- Fer de les TIC un estímul ric i útil per al Projecte educatiu del centre.
- Crear un procés d’innovació i enfocar una gestió de canvi que cada cop és més necessari a mesura que la societat va avançant i integrant les noves tecnologies en el fer diari, sobretot per part dels nens.
- Establir unes directius clares per a poder assegurar l’assoliment de la competència digital per part de l’alumnat, igual que la inclusió digital i la innovació metodològica.
Per tant, tot plegat forma una llista de recursos útils per a que cada centre procuri seguir al màxim de les seves possibilitats per tal de poder oferir als seus alumnes una educació del món digital necessària, no només dins de l’espai d’informàtica, sinó també dins de totes les matèries. Aquest és un punt molt important perquè planteja una diferència molt a destacar respecte a l’ús de la tecnologia.
Fins ara les instruccions per el que fa a la utilització dels ordinadors es centraven quasi exclusivament a l’aula d’informàtica. Avui dia cada assignatura i cada fer dels centres educatius poden ser beneficiats per les TIC i el Pla TAC ofereix moltes possibilitats per l’assoliment i la consecució de molts d’aquests beneficis.
Per a fer tot això marca uns aspectes a tenir molt presents si el centre té la intenció de posar en marxa aquest pla:
- Pagar per tal de disposar de totes les llicències que el programari utilitzat demani. En qualsevol cas, si aquest requisit no es pot satisfer, el Departament d’Educació ofereix de forma gratuïta alternatives de programari lliure de restriccions.
- Tenir molt present l’accessibilitat al material digital.
- Tenir el compromís de garantir la protecció de dades dels usuaris i promocionar conductes amb valors positius.
Finalment ens presenta un plantejament elaborat per autors com C.Drage o N.Evans on es senyala les qüestions següents:
- Establir una comissió TAC al centre que s’encarregarà de fer anar el Pla.
- En la mesura del possible, estimular la participació de tots els professors per tal de oferir una educació equilibrada i per a que no es puguin crear discòrdies entre els treballadors del centre.
- Crear tasques i donar responsabilitats relacionades amb el món digital i tecnològic.
- Analitzar com és l’impacte que fa la tecnologia en tots els àmbits del centre.
Teories d’aprenentatge en relació a les TIC
Al primer curs de magisteri ens expliquen les teories que existeixen en relació a l’aprenentatge. Les principals a estudiar són el conductisme, el cognitivisme, el constructivisme i el connectivisme. Al cursar l’assignatura d’UDTIC estaria bé plantejar-me com es podrien relacionar aquestes teories amb les TIC.
Conductisme: les TIC ofereix una gran varietat de recursos per a portar a terme una educació basada en el conductisme. Hi ha molts programes, com ara el JClic, que pot crear exercicis on es demani una resposta concreta a l’exercici. Actualment molts mestres utilitzen les TIC segons la teoria del conductivisme, encara que no sigui la seva intenció. Sovint ens pensem que per el fet de utilitzar les noves tecnologies en la formació de les persones estem creant un aprenentatge significatiu, el problema és que moltes vegades es fa com si es tractés d’un simple llibre de text i no aporta cap dinàmica nova en quan a fer exercicis.
Cognitivisme: amb una mica d’esforç podem crear exercicis molt cognitius a partir de l’ordinador. Una forma de garantir un coneixement segons aquesta teoria seria per mitjà d’internet. Avui dia estem intoxicats per la gran quantitat de informació que ens proporciona internet. Així que si demanem i ajudem a fer una recerca correcte de informació a partir d’aquesta eina farem que els alumnes portin a terme un procés llarg i elaborat de reflexió, classificació i selecció de informació. El resultat és que el procés per triar és molt més complex que el text presentat al final.
Constructivisme: una webquest pot oferir una construcció del coneixement orientada per les bases de la quest. La formulació i creació d’aquesta ha d’estar molt ben plantejada per tal de poder ajudar a l’alumne a que sigui aquest qui construeixi el coneixement.
Connectivisme: sobre aquesta teoria recomano que visiteu la meva entrada anterior.
Espero amb tot això acostar la realitat educativa, o si més no les teories d’aprenentatge, a la situació i recursos de les TIC.
Conductisme: les TIC ofereix una gran varietat de recursos per a portar a terme una educació basada en el conductisme. Hi ha molts programes, com ara el JClic, que pot crear exercicis on es demani una resposta concreta a l’exercici. Actualment molts mestres utilitzen les TIC segons la teoria del conductivisme, encara que no sigui la seva intenció. Sovint ens pensem que per el fet de utilitzar les noves tecnologies en la formació de les persones estem creant un aprenentatge significatiu, el problema és que moltes vegades es fa com si es tractés d’un simple llibre de text i no aporta cap dinàmica nova en quan a fer exercicis.
Cognitivisme: amb una mica d’esforç podem crear exercicis molt cognitius a partir de l’ordinador. Una forma de garantir un coneixement segons aquesta teoria seria per mitjà d’internet. Avui dia estem intoxicats per la gran quantitat de informació que ens proporciona internet. Així que si demanem i ajudem a fer una recerca correcte de informació a partir d’aquesta eina farem que els alumnes portin a terme un procés llarg i elaborat de reflexió, classificació i selecció de informació. El resultat és que el procés per triar és molt més complex que el text presentat al final.
Constructivisme: una webquest pot oferir una construcció del coneixement orientada per les bases de la quest. La formulació i creació d’aquesta ha d’estar molt ben plantejada per tal de poder ajudar a l’alumne a que sigui aquest qui construeixi el coneixement.
Connectivisme: sobre aquesta teoria recomano que visiteu la meva entrada anterior.
Espero amb tot això acostar la realitat educativa, o si més no les teories d’aprenentatge, a la situació i recursos de les TIC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)