dijous, 12 de novembre del 2009

Cmap

dimarts, 3 de novembre del 2009

Qui és ell? Adrià Miquel Martí


L’Adrià va ser la primera persona amb qui vaig xerrar, amb deteniment, de la classe. Aquell dia vaig veure perfectament quin tipus de persona és ell i sabia que seriem bons companys de classe.

És un noi de Tarragona de tota la vida. És el primer any que ve a viure a Barcelona, però l’ànima encara està a la seva ciutat. Se’l veu una persona convençuda i es mostra tal com és. Té 19 anys però amb maduresa d’algú més gran, actua com un adult i és plenament conscient de les seves responsabilitats.

Com a company pot semblar dispers, però ell sempre sap on ha d’estar i que s’ha de fer. T’ajuda si veu que li demanes i sap com ha de ser la cooperació en els treballs en grup. La seva manera de fer em recorda molt a la meva, potser per això hi ha bona relació entre nosaltres. Tots dos som partidaris de l’estudi en grup i ja sabem que per exàmens treballarem en equip.

En el futur, vol ser mestre de música, una de les seves dedicacions a la vida, i l’Adrià sempre dóna la sensació de saber com i on ho ha de fer. És un noi que val la pena de conèixer ja que no és una persona típica que va a universitat, ell va sempre dos passes més endavant que els altres.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Amunike ... o Renault?



He triat aquest anunci per la seva originalitat. Recordo que la primera vegada que vaig veure l’anunci no sabia fins a quin punt era un anunci autèntic i seriós.

L’ spot comença amb un anunci fictici sobre una empresa que la porta l’Amunike (un ex jugador de futbol). L’estructura que segueix i la seva ambientació fa que realment sembli un autèntic anunci, tot i que l’identificaríem més amb un de productes per venta telefòniques. A mesura que vas mirant cada cop estàs més convençut de la ridiculesa del producte que anuncien i de lo poc necessari que és per a tu. És en aquell moment que l’anunci fa un gir i t’adones que es tracta d’un anunci de furgonetes de la Renault que pel seu vaig preu, tothom pot crear el seu propi negoci de venta a domicili.

Per tant jo destacaria aquest punt en especial. Quan ja t’han convençut de la tonteria que es ven, t’expliquen que amb Renault tothom pot fer les tonteries que vulgui. Juguen amb l’humor i l’originalitat. A més d’escollir un jugador que va jugar al Barça i que és entranyable.

Les descripcions

Aquesta setmana, a classe, hem estat tractant les descripcions. En el petit grup vam estar llegint diferents textos descriptius i per grups vam fer una posada en comú dels punts principals de cada text.

Nosaltres vam comentar un text de Josep M. Espinàs del llibre A peu per Aragó. Em va ser semblar molt interessant com feia una descripció per mitjà d’un diàleg. El diàleg en qüestió era entre dos amics. Com que ja es coneixien, no es feia una descripció típica, on s’expliquen trets físics o la seva situació actual; concretament explicava el seu passat. Per explicar els moments de la seva vida ho feia a partir de la vida laboral.

És molt curiós com avui dia la descripció d’una persona està basada en la seva feina. Quan dos persones es coneixen un li pregunta a l’altra per la seva feina. A partir de la feina podem classificar més fàcilment a la gent. Per tant, és molt normal que una descripció es basi en la trajectòria de feines que ha seguit cada persona.

Per el que fa al divendres, vam llegir un text de Jesús Tusón que explicava el llenguatge i les seves característiques. Em va agradar força el text perquè volia criticar totes les opinions que simplificava a les llengües i les reivindicava d’una forma molt convincent.